Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per optimitzar el teva navegació, adaptar-se a les teves preferències i realitzar tasques analítiques. En continuar navegant acceptes la nostra política de cookies.

Més informació D'acord

Govern vol que no hi hagi congelació dels lloguers en pisos de més de 150 metres

Diari d'Andorra

El Govern proposa que els pisos de 150 metres quadrats quedin exempts del paquet de mesures en matèria de l’habitatge de la proposta de llei d’arrendament per a l’any 2021 i que es va tractar en la darrera Taula de l’Habitatge amb els principals actors implicats del país. La nova llei contempla, entre altres, que no es pugui augmentar el lloguer més enllà de l’IPC o la renovació del contracte tàcitament si no hi ha acord entre les parts. L’any passat, l’executiu ho va presentar en el primer esborrany de la llei de mesures urgents, però amb pisos a partir dels 200 metres quadrats. Finalment va ser desestimada pel Consell General.

El president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Jordi Galobardas, va explicar al Diari que la mesura ve determinada perquè “s’entén que si una persona pot pagar un habitatge de 150 metres quadrats, no es pot parlar d’ajudes socials, quan la mitjana dels pisos és de 70 i 90 metres quadrats al país” ni tampoc que “té una necessitat real d’acollir-se en aquesta protecció”. També el president de l’AGIA va considerar que aquests apartaments “ja es poden considerar un luxe” i que la proposta de rebaixar cinquanta metres respecte a l’any passat té a veure amb el fet que “s’ha mirat que tingui sentit a nivell de mercat perquè no són gaires els pisos que arriben als 200 m2”.

Reaccions a la llei
Galobardas va expressar la seva preocupació davant la nova proposta de llei, ja que “com més pròrrogues es facin, la reacció del mercat pot acabar sent pitjor”. En aquest sentit, des de l’AGIA consideren que la proposta de llei pot “apagar” temporalment la problemàtica de l’habitatge, però que si l’executiu decideix aturar aquestes mesures, “veurem si els propietaris no apujaran el preu del lloguer de cop”.

Per la seva banda, el president de l’Associació de Consumidors i Usuaris (ACU), Lluís Ferreira, també es mostra a favor de no mantenir les mesures excepcionals permanents en el temps i que, malgrat que “estiguin bé per pal·liar una mica el que està passant, no veig la llum al final del túnel”. Unes paraules a les quals també se suma el president del grup parlamentari del PS, Pere López. En aquest cas, però, el socialdemòcrata és més crític i assegura que “falta una llei decidida i valenta” i que “l’executiu no té cap mena d’intenció de tirar endavant una proposa ferma i va ajornant aquesta matèria”.

També el conseller general de Terceravia, Joan Carles Camp, va indicar que “les mesures poden semblar proteccionistes per al llogater, quan en realitat són massa intervencionistes. A la llarga poden suposar una pèrdua d’aposta del producte de l’habitatge de lloguer i passi només a compra”.

El president de l’AGIA proposa que una mesura per pal·liar la crisi de l’habitatge sigui l’exoneració d’impostos i que no hi hagi d’haver cessió econòmica de cap manera. Una proposta que entra en contradicció amb els socialdemòcrates, ja que precisament López considera que la pèrdua de la cessió és una “salvatjada” i que suposaria una “desvirtualització de la llei de l’urbanisme. Les cessions han de servir per obtenir espais públics per dotar-los d’equipaments i habitatges, entre altres possibilitats”. Des de l’ACU creuen oportú que hi hagi un acord amb els propietaris per incentivar els habitatges de lloguer. Pel que fa a la llei per a la creació de l’Institut Nacional de l’Habitgatge, Galobardas es va mostrar a favor perquè “cal informació per poder aplicar polítiques d’habitatge. Quan tenim informació, el mercat funciona millor”.

El president del grup del PS va tornar a reiterar una vegada més que “no s’ha pensat a tirar endavant una política de l’habitatge perquè hi ha molts interessos al darrere” i que no hi ha “la voluntat per establir millores per crear el registre de la propietat, mesures de protecció oficial, entre altres”. En aquest sentit, Camp va al·legar que l’institut ja hi era amb la taula nacional i que és “indiferent que ara es vulgui canviar el nom”. A més va reiterar que “hi ha hagut una manca de previsió” i que “no s’intenta actuar fins que no hi ha una problemàtica real”.